jeudi 25 septembre 2014

                                                      Sequéncia cosina, e nostalgia


Uèi, vos voliái donar una recèpta carcinòla plan tipica : la mica levada. Ai soscat un pauc per me sovenir coma la caliá aprestar (ne' n fau pas sovent!). E alara d' imatges me son tornats de quand èri pichona : la mameta amb son grand davantal, las margas rebussadas, que prestissiá longament e vigorosament la pasta fins a obténer una polida bola. Aprèp la plegava dins un toalhon, l' enfonilhava dins una vielha gileta e aup!... dins lo liech jos lo grossàs plumon jaune d' aur per la far suflar (d' aquel temps i aviá pas degun que fasiá d'allergia als acarids, la pasta nimai. E totes los plumons èran d' aquela color).
Passada una ora e mièja, la caliá tirar, la bola plan levada, la prestir un còp de mai e la tornar al caud entre 30 minutas e una ora (aquò dependiá de la temperatura). Aquel fenomèn m' a totjorn desconcertada, meravilhament e paur (se vau jos lo plumon es parièr???)
Mas pendent tot aquel temps, la mameta se pausava pas! Li caliá netejar e pelar las ortalissas et las botar a còire amb la ventresca.
Quand la pasta èra presta, que lo bolhon flairava dins tot l' ostal, mancava pas pus que de daissar tombar cautasament una dins l' autre. E d' esperar una oreta encara que tot aquò contunhe a bolhir plan-planet abans de manjar...
Tot un ceremonial.
Pr' aquò la mica es pas qu' una pasta de pan un pauc melhora (i a d' uòus) qu' es bolhida. Ara existís de biais mai aisits per la prestir, coma la maquina a far lo pan. Mas es pas LA mica de ma mameta! E i a pas pus de plumon!

Pasmens, se ne volètz far una, vos cal :

700 gr de farina
20 gr de levadura fresca
4 uòus
15 gr de sal
60 gr de graissa de guit
25 cl d' aiga mièja cauda

Pastatz tot aquò e fasètz coma explicat çai-sus.

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire