lundi 27 octobre 2014

Mommy

Lo mond ne'n ditz pas que de ben d'aqueste film... Aimi pas tròp aquò : aprèp tan de lausenjas, lo risc d'èstre decebut es grand! Mas lo subjècte m'interessava, e zo, lo soi anada veire.
Alara? La debuta es un pauc perturbanta. Ja, la lenga es un mesclum de francés e d'argòt anglés, declamat a un ritme de mitralheta. Urosament, es sostitolat. Aprèp,  l'ecran es tot pichonèl; perqué? Vaquí per l'environament. 
Los personatges : una maire, veusa,  puslèu exuberanta, qu'a de mal de gerir la vida de cada jorn, que tòrna prene son filh expulsat d'una institucion per joves "inadaptats".  
Lo dròlle a un trebolum del comportament, important. Pòt èstre violent, degun arriba pas a lo canalizar.  
La veisina. Sabèm solament qu'es professora, qu'es en repaus sabatic e qu'a un probleme grèu d'elocucion. 
Lo "pitch" : la maire va far tot son possible per gardar son filh amb ela. La veisina, per ajudar, li va donar de corses.
Un còp los personatges en plaça, me soi trobada presa dins l'istòria, a los seguir, a èstre pertocada per aquestas tres personalitats nafradas que se baton amb un vam fòl, a veire coma troban un moment d'equilibri, una parentèsi urosa al mitan de situacions explosivas. (Tornam trobar la talha de l'ecran.)
Mas, una femna aviá dich : "es pas per ço qu'òm aima qualqu'un qu'òm lo pòt sauvar." Donca, sabèm que tot aquò risca de mal virar...
Per acabar lèu fach es un film que dona a soscar, que s'oblida pas tanlèu sortit de la sala...

jeudi 16 octobre 2014

Ma vida

Me presenti : Mopti. Soi un vièlh. D'aucun dison que ai nonante dos ans passats. Benlèu.
Aqueste nom me foguèt donat quand m'agantèron e m'embarrèron en preson. Aviái pas de papièrs, pas de passat, èri SDF. Me questionèron : demorèri mut. Me donèron a manjar e me sonèron aital. Per çò que qualqu'un tornava de Mali, que Mopti n'es la capitala (n'i a pas gaire qu'o sabon) e que, ieu,  soi tot negre.  Mas la mangisca me plasiá pas, los autres detenguts èran totes de bramaires et de batalhaires, sortissián jamai, comencèri a me daissar morir.
Un jorn, una familha passèt al parlador (èra cada jorn que de mond passavan). Ieu, èri rescondut darrièr la parèt. Ausiguèri la gardaira lor parlar de ieu. Lendeman, me venguèron destacar e cargar dins una veitura.
Una novela vida comencèt. Soi plan beninstruch : discret, cortés, amb d'estil, e donca tot se passèt coma cal. Bon, los dròlles èran un pauc trufaires mas la joventa e sa maire s'ocupavan fòrca plan de ieu : nos passejavan sovent, èra plan agradiu.
Foguèron un pauc enjaurats quand aguèri mas crisis d'epilepsia, subretot que nafrèri la patrona (urosament qu'es pas rancurosa!). A part aquò, tot anèt plan fins a la partença de la joventa. Sabi pas çò que se passèt. Èri benlèu trist, malencòni. D'un còp, creguèri èsser paralisat : impossible de me téner sus las cambas : tombavi tanlèu. Aguèri jamai tan paur! Me menèron al mètge, que me faguèt un fum d'examèns, que foguèron totes bons; l'ausiguèri dire d'un aire de circonstància, coma s'existissiái pas pus : "sabetz, es plan vièlh...". Qual ase! D'acòrdi, poguèri pas manjar ni beure ni marchar pendent qualques jorns, esternudar me fasiá tombar e semblavi una esqueleta. Mas, ara, preni mos tres repaisses per jorn (cosinats a l'ostal, especialament per ieu!), me tòrni passejar, me sentissi jove. Ça que la, me cal èstre rasonable; ièr, sautèri per dessús la barrièra coma un jovenòt; mas l'aterriment foguèt brutal...
Rai, ai tota la vida davant ieu, tota ma vida de can.

jeudi 9 octobre 2014

Lo reboliment de l'estudiant de L2 a l'ora de descobrir los corses d'EAD

A! Los corses son arribats! Fa un moment que los esperavi... Enfin, manca encara dos moduls, mas es pas grèu, ai pas tròp de temps encara.
Primièr trabalh : estampar. Me diretz :"es pas plan complicat!". D'acòrdi, mas pren del temps; l'estampadoira de l'ostal es pas tròp competitiva.
Aprèp : agachar un pauc de qué ne vira. 
Tota estrambordada, comencèri per lo cors de gramatica. E aquí, d'un còp, la susada me venguèt a la lectura de l'estampèl. Soi pas segura d'aver tot comprés. Se parla de concèpts de gramatica : tradicionala (tresena o Quatrena Republica : me cresiái pas tan vielha...) e generativa transformacionala de Chomsky (aquela, l'ai pas apresa). Seriá de la filosofia? Rai, viri la pagina e legissi la primièra leiçon e lo primièr exercici. Me faguèri una tornada dins lo temps : dirècte en seisena e cinquena, amb dòna Lecuru, nòstra professora de francés. Ela, nos explicava la gramatica del biais Tresena Republica, es a dire : un contraròtle cada dissabte matin just abans de prene lo tren per tornar a l'ostal (que sortiam totjorn en retard e donca a l'estrès del dever s'apondiá lo de mancar lo tren). Mas lo pus terrible èra que tota nòta en dejós de 10 donava lo tiquet per la retenguda del dissabte d'après, çò que significava de passar la dimenjada a l'escòla!).
Per tornar a la L2, poguèri pas faire l'exercici sens anar quèrre lo libre de gramatica, jaunejat e descantonat (prova que serviguèt), que me faguèt tan sofrir e que, par astre, aviái gardat preciosament, 
Me prenguèt tan de temps, l'exercici, que poguèri pas descobrir los autres cors. Qualas seràn las suspresas? Los jorns passan. E lo reboliment aumenta, aumenta...

jeudi 2 octobre 2014

Las pradas de Mausson


Se passatz per Laveruna un jorn solelhós de prima, anatz cap a la ZI sud, carrièra del Gua, puèi la de la prada e daissatz aquí la veitura. Trobaretz un caminòl que s' engulha dins lo bòsc, passaretz sus lo pontet e arribaretz dins "las pradas" que ribejan Mausson. Veiretz de cocudas e de jonquilhas pertot dins l' èrba verda. Poiretz pensar que sètz en Normandia. Mas non, plan segur, es la ZNIEFF! (Sabi plan que degun coneis pas aquò, donca la traduccion es Zòna Naturala d' Interès Ecologic, Floristic e Faunistic). D' unes la sonan "ripisilva". Per far un pauc mai clar, es un endrech ont de condicions plan favorablas fan que d' espècias de plantas o de bèstias particularas s'i pòdon desvelopar. Se tròba aquí un moissal qu' existís pas endacòm mai (coma se n'i aviá pas pro amb los tigres!), la sola espècia de migalas d' Euròpa (las ai pas vistas e las vòli pas veire...). Son subretot las flors que son polidas. N' i a de raras tanben mas vos disi pas lo nom : l' oblidaretz.
Avetz vist lo costat clar de l' endrech. Mas vos podètz dobtar que i a lo costat escur. Las floretas creisson per çò que i a l' aiga. Es una zòna inondable. L' avantatge es que cap de Carr..., LI... o autre i a pas pogut s'installar. Mas quand plòu coma diluns passat, fa melhor prene un autre camin. Ne parlaretz al jove que volguèt tornar lèu-lèu en cò sieu per l'acorchi, que l' aiga montèt d' un còp, que  urosament, poguèt s' arrapar a una branca e escalar un arbre e que, fin finala, calguèt un elicoptèr per l' agantar.
Alara, oblidetz pas : cal venir un jorn solelhós, o deploraretz pas.